Els instruments d’avaluació condicionen l’estil d’aprenentatge, la forma d’aprendre

Imaginem un aula tradicional, on el mestre explica els continguts del llibre, fent llegir a alguns alumnes en veu alta, per després, un minut abans d’acabar la classe, dictar els números dels exercicis que s’hauran de fer a casa. Al dia següent és comença corregint els deures, per després reprendre la pàgina on es van aturar la sessió anterior. Al final de trimestres arriben les avaluacions i, com era d’esperar, l’examen escrit, individual, recull una sèrie de preguntes semblants als exercicis fets a classe. Les més simples són d’omplir forats, de recordar el lèxic específic, les més complexes són d’establir relacions de semblança entre dues temàtiques. No obstant això, el gruix de l’examen correspon a un seguit de preguntes que tenen una resposta directa en el llibre, i que l’únic que cal és copiar o recordar-les amb exactitud. 

Ara imaginem un aula amb una pedagogia diferent, on els alumnes s’organitzen en grups de treball. Durant les primeres setmanes de curs van decidir, de manera consensuada, estudiar l’exploració espacial. Cadascun dels grups de treball esdevé una comissió relacionada amb els diversos aspectes d’interès sobre la temàtica escollida: comissió històrica, comissió tecnològica, comissió científica, comissió política i comissió periodística. L’objectiu de la classe serà el de dissenyar una missió espacial tripulada a un indret del sistema solar. Per tal de fer una proposta seriosa caldrà que cada comissió aconsegueixi informació, l’analitzi, la valori, elabori hipòtesis, faci estimacions i càlculs matemàtics, busqui arguments que defensin la seva proposta de tecnologia de propulsió emprada, de forma i característiques de la nau, de l’interès científic del lloc escollit, de com fer front als perills dels viatges espacials, a com informar a la gent sobre el seu projecte i aconseguir finançament... Molts tipus de tasques, moltes competències implicades. Però una vegada acaba el trimestre, i amb ell aquest projecte, el mestre es veu obligat a avaluar ortografia, càlcul i altres continguts estrictament curriculars. I finalment, la tipologia de l’examen és la mateixa que en el grup anterior: de caire memorístic, examen escrit, individual.  

Quin dels dos grups estarà més preparat per tal de fer front a l’avaluació? Quin tindrà més percentatge d’èxit? Ha influenciat l’avaluació en l’aprenentatge dels alumnes?

 Sense descriure el context és difícil respondre a aquestes preguntes, sense conèixer als alumnes i els continguts concrets de les activitats que s’han dut a terme. No obstant això, sembla més adequat pensar que el primer grup tindrà més facilitat de cara a l’avaluació pel fet que la dinàmica de l’aula estava orientada a desenvolupar la memorització, la repetició d’informació. Per tant, tot i que parlem d’una pedagogia pobre des del punt de vista dels aprenentatges i la tipologia de les tasques, l’avaluació s’adequa al que s’ha fet a l’aula. D’altra banda, en la segona situació, els alumnes poden haver après moltes més coses i molt més interessants des del punt de vista educatiu, però en aquest cas la tipologia d’avaluació no correspon amb el que s’ha treballat, i aquest fet podria condicionar negativament els resultats d’aquesta.

L’administració i les famílies volen tenir proves de l’èxit i del fracàs dels alumnes. L’avaluació està condicionada per moltes exigències externes, tal i com apunta Santos en el seu article “Dime cómo evalúas y te diré que tipo de profesional y de persona eres” (2003): prescripcions legals, supervisió institucional, pressió social i condicions organitzatives. Per tant, tot i que l’educació estigui encaminada cap a uns altres objectius, l’avaluació condicionarà l’aprenentatge dels alumnes, ja que aprendran el que entra a l’examen i ho aprendran de la manera que se’ls hi pregunta. 

En l’exemple abans mencionat, on la dinàmica de la classe no s’ajusta a les exigències de l’avaluació, podem esperar que la seva manera d’aprendre, el seu interès, la seva motivació es configuri d’una altra manera, per tal de poder fer front a l’avaluació amb les majors possibilitats d’èxit. Quan Santos diu “Els instruments d’avaluació condicionen l’estil d’aprenentatge, la forma d’aprendre” fa referència a aquesta situació. Superar l’avaluació es converteix en l’objectiu principal de tot el procés educatiu, condicionant què i com aprendran els alumnes.  

Com viuen les vaques?

Com a estudiant, l’avaluació sempre ha estat el tema més transcendental: Què entra en l’examen? Quant val cada treball? Quina és la data límit d’entrega? Quin professor corregeix “millor”? Quantes pàgines ha de tenir el treball? 

Aquestes són algunes de les moltes preguntes que ens hem plantejat amb regularitat, com a alumnes, i que les seves respostes han condicionat la nostra manera d’estudiar i de fer front a les classes. L’aprenentatge, malauradament, ha quedat relegat a un segon pla. Els fruits de moltes hores de classe, de treball i d’estudi es manifesten en el futur com el testimoni d’haver rebut una educació acadèmica més o menys profitosa. Altres vegades, amb més de sort, hem pogut gaudir de moments màgics, on el nostre imprevist interès unit a la motivació del mestre, ens ha permès obrir les portes del coneixement i aprendre coses que recordarem per sempre. Sens dubte, l’avaluació ha jugat un paper molt important a les nostres vides, ens ha posat a prova, ens ha dut a l’èxit, ens ha dut a la frustració, ens ha obert portes i ens ha tancat d’altres. A casa, els nostres pares rebien els resultats de l’avaluació amb expectació, entre els alumnes sorgia la competitivitat, l’enveja, la resignació, la companyonia, la complicitat, el rebuig... les implicacions han estat moltes i diverses, però quin ha de ser el veritable objectiu de l’avaluació?

En el seu article, Santos posa de relleu la seva finalitat de comprovació del grau d’assoliment, per part dels alumnes, dels objectius educatius, de les competències, dels continguts, de les actituds, dels aprenentatges; alhora que permet conèixer l’eficàcia del programa docent, de tot allò que és responsabilitat del mestre i que poques vegades es posa en dubte. Tot seguit, ens desvetlla la relació entre els instruments d’avaluació i l’estructura dels aprenentatges, on les preguntes que hauran de respondre els alumnes condicionaran el tipus d’aprenentatge. L’autor, fent referència a Doyle, enumera algunes tipologies de tasques ordenades de menys a més riquesa intel·lectual: memorització, aprenentatge de logaritmes, comprensió, anàlisi, opinió i creació. Si l’avaluació es configura de manera que només cal memoritzar per superar-la amb èxit, els aprenentatges del alumnes estaran orientats a aprendre de manera memorística, en detriment d’altre tipus de tasques més valuoses, que profunditzen més en el coneixement i requereixen de més capacitats i destreses. 

Se’ns dubte, l’anècdota de “Com viuen les vaques?” és un clar exemple del que succeeix a moltes escoles, on els principis pedagògics dels centres, els currículums, la programació docent, les activitats d’aula, etc., donen importància a una sèrie d’aptituds que, per motius i exigències diverses, no s’avaluen amb el rigor necessari i que malauradament tindran una menor repercussió educativa.

Anàlisi de webs educatives: Espurn@

Espurna és molt més que una pàgina web, és un projecte molt interessant des del punt de vista de la participació i la col·laboració entre docents. Tot allò que trobava a faltar a les dues webs anteriors aquesta ho recull, però anem a pams...

Ha estat creat per l’Institut de Ciències de l'Educació de la UAB i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, amb el suport de la Xarxa Internacional d’Educació i Recursos (IEARN-Pangea). Espurn@ és la síntesi de dues experiències anteriors, iniciades al 2006: @collida i K@mpus, que han demostrat la seva validesa i el seu potencial educatiu.  Està destinada per a mestres i l’alumnat d’acollida (primària) i de les aules obertes, de diversificació curricular (secundària), tot i que també es pot fer servir per a l’aula ordinària. La seva finalitat és la de facilitar l’assoliment de les competències bàsiques i la plena integració d’aquests alumnes, mitjançant l’ús de la web 2.0 i projectes globalitzats. Les seves principals característiques són la de comunitat i treball telecol·laboratiu.

A més de facilitar als alumnes treballar de manera innovadora, fomenta un treball en xarxa molt interessant per als docents. Les possibilitats de participació i de col·laboració entre mestres ha permès la creació d’una comunitat força dinàmica, que integra i desenvolupa les noves eines digitals per millorar l’educació.     

Disposa de diverses pàgines basades en la plataforma Moodle: kampus (aules obertes), kalidoscopi (aules acollida secundària), kitxalla (aules acollida primària) i klaustre (àrea professorat). 

A nivell tècnic estan ben estructurades, amb colors i imatges atractives, fons clars i lletres adequades per a una fàcil lectura. La pàgina d’inici ens mostra una gran quantitat d’informació, però és força intuïtiva ja que es poden distingir amb facilitat els subapartats: novetats, recursos, informacions d’interès, experiències d’aula, twitter, enllaços externs... Un aspecte clau es que disposen d’intranet (per alumnes i mestres donats d’alta). 

*Malauradament, no he pogut registrar-me ja que no m’arriba el correu de confirmació, tot i que he provat diverses adreces. 

Pel que fa al contingut, esmentaré algunes tipologies d’activitats que s’expliquen en el document de presentació del projecte (del 2008). No he pogut comprovar si actualment són vigents, però en tot cas ens mostren algunes possibilitats interessants:

• Notícies: cada dilluns s’escull una notícia i es proposes unes preguntes per tal de treballar-la, mitjançant debats o treballs escrits.
• Karaoke: quinzenalment es proposa una activitat en base a una cançó i es treballa la lletra per tal d’articular un karaoke.
• Personatge de la setmana: es proposa un personatge i es treballa des d’un punt de vista multidisciplinar, cercant informació, fent un exercici interactiu, complimentant una fitxa escrita, etc.
• Fitxa per fer: ectivitat escrita relacionada amb el tema de la setmana, també de caràcter multidisciplinar.
• El crack de la setmana: els professors poden proposar un alumne de la seva classe perquè surti a la pàgina corresponent.
• Audiollibre: registre sonor de la lectura d’un llibre.
• Microblogging a través de Twitter: activitat per a compartir comentaris, aficions, enllaços interessants...
• Dita de la setmana: dites populars relacionades amb el moment de l’any.
• Videoendevinalles: vídeos on es treballen endevinalles, preparats per Edutac.
• Fitxa d’astronomia: arran de l’any internacional de l’astronomia, es preparen fitxes quinzenalment sobre aquesta temàtica.
• Contes de la Roser Rojas: contes il·lustrats de gran qualitat.
• El Rebost d’Espurn@: espai on es mostra una selecció acurada dels materials més adequats per a treballar a l’aula d’acollida i l’aula oberta.
• Trencraclosques sonors: activitat que consisteix en endreçar una frase perquè tingui sentit.
• Mirades kalidoscòpiques: vídeos d’alumnes i filmacions de treballs d’aula.
• Notícia de l’Institut de la Serreta de Rubí: exemple on els alumnes de l’aula d’acollida treballen una notícia setmanalment i ho comparteixen a la seva pàgina.
• Què m’expliques? activitat on els alumnes expliquen alguna història o vivència.
• Mapes interactius: activitats per a treballar la georeferència a partir de diverses temàtiques.
• Ens presentem: espai on es fa una presentació dels grups classe de les escoles.
• La vida en 6 paraules: consistia en definir la paraula vida amb un màxim de 6 mots, acompanyant-ho amb un text.
• Sessions de treball cooperatiu a partir de videoconferències: fent servir diverses plataformes (Lively, Skype...).

Després d’indagar en el que consisteix el projecte Espurn@ estic convençut que marca una línia de treball de cara al futur. La qualitat dels recursos és molt bona, les propostes d’activitats són realment innovadores, molt útils per a treballar les competències (especialment la digital) des d’un punt de vista globalitzat, funcional. L’espai que ofereix per als mestres és un bon punt de partida per a treballar de maner col·laborativa, en xarxa, aprofitant les possibilitats que ens ofereix la web 2.0. Considero que és tot un exemple a seguir i que cal fomentar la seva participació.

La meva valoració, pensant en la utilitat que pot tenir per als seus destinataris, és de 5 sobre 5.

Anàlisi de webs educatives: edu365

Edu365 és un portal educatiu inclòs dintre del XTEC i per tant pertany al Departament d’Ensenyament. Està destinada principalment a alumnes, on podem trobar tot tipus d’activitats interactives i pàgines educatives sobre continguts del currículum, que alhora poden fer servir els mestres com a recursos per a completar les activitats escolars. El fet de tenir-les en xarxa permet a alumnes i famílies accedir-hi des de casa, per tal de practicar i aprofundir en continguts i habilitats específiques. Tot i que abasteix les diverses etapes educatives obligatòries i el batxillerat (l’apartat de formació professional ens trasllada a un altre portal), em limitaré a comentar la que correspon a l’etapa primària, que és la que ens interessa en aquest cas. 

L’aspecte visual de la pàgina és simple i colorit, fent servir lletres grans i imatges de mides petites, com si fossin icones, clarament destinada als usuaris més petits. Destaca el logotip de l’òliba, l’animal que simbolitza la saviesa. La seva interfície la podem dividir en: menú temàtic per àrees (esquerra), panell de novetats (dreta), destacats (part inferior) i altres enllaços (botons del centre). 

A la part esquerra trobem un llistat amb les diverses àrees del currículum (cinc llengües diferents, incloent l’occità). Si cliquem a sobre ens trasllada a una altra pàgina on se’ns mostren les activitats (una imatge i una veu descripció). A més, en aquests apartats trobem més enllaços d’interès i un botó per accedir a recursos destinats als mestres (força interessant aquest apartat). Tornant a la pàgina de primària, podem accedir directament a activitats a través dels destacats i les novetats. Al centre, però, trobem diversos botons que tracten temàtiques transversals encapçalats per un de més gran que ens porta a un escriptori virtual. Aquest és molt simple, al meu parer no s'aprofita gens.

Els continguts d’edu365 són activitats interactives, jocs i pàgines interessants sobre els continguts del currículum. En comparació amb XTEC, edu365 és un espai molt més accessible i ben organitzat, més intuïtiu. No obstant, li segueixen mancant eines de participació entre usuaris i els recursos que podem trobar-hi són escassos.

La meva valoració, pensant en la utilitat que pot tenir per als seus destinataris, és de 2 sobre 5.

Anàlisi de webs educatives: XTEC

La pàgina web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) pertany al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Creada al 1995, és un espai de referència per a conèixer l’actualitat del món educatiu formal. Està destinada principalment al professorat i professionals de l’educació, tot i que hi ha espais que poden resultar d’interès per a alumnes i famílies. 

Les característiques gràfiques de la pàgina són correctes, el fons blanc i la tipografia faciliten la lectura, l’ús d’imatges és adequat, la barra de menús és clara i sempre està accessible. Té un aspecte formal i estèticament és equilibrada. 

La seva interfície la podem dividir en: barra de menús (part superior), subapartats (centre), agenda (part esquerra), novetats (part inferior) i enllaços externs (part dreta).

La barra de menús en permet accedir als continguts segons una temàtica preestablerta que es concreta en els subapartats. Aquests últims, corresponen a enllaços que ens mostren informació o que ens traslladen a altres pàgines del Departament d’Ensenyament (per a fer gestions o tenir accés a serveis, per exemple). L’agenda mostra un calendari i esmenta esdeveniments d’interès amb el seu corresponent enllaç per tal d’informar-se més detingudament. A la part dreta, trobem una sèrie d’enllaços externs per tal d’ampliar l’abast de la pàgina web, permetent-nos entrar en altres webs de recursos (com edu365 que comentaré posteriorment), accedir a la intranet per a centres educatius, etc. En aquest punt es diversifica en gran mesura la informació a la qual podem accedir. Finalment, a la part central-inferior trobem un quadre on es mostren les notícies, novetats o informacions destacades dintre de l’àmbit de cada apartat. 

Resulta útil prémer sobre “Mapa” ja que ens mostra un índex de contingut dels diversos apartats. Com podem observar, s’estructuren per: recursos didàctics classificats segons les etapes educatives i les àrees curriculars (jocs, aplicacions, unitats o guies didàctiques, pàgines d’interès educatiu...), informació relacionada amb el currículum i orientació professional, dades sobre els centres i portal de gestió i serveis, contacte amb grups de recerca i innovació, projectes pels centres (inclusió, immersió lingüística, comunitats d’aprenentatge...), informació destinada a la comunitat educativa (també projectes com els PEE), informació sobre formació permanent per a mestres i altres col·lectius i finalment suport informàtic (programari, guies de funcionament...).

Personalment, considero que la informació es troba molt fragmentada i excessivament vinculada, ja que per tal d’accedir-hi hem de fer un llarg camí entre enllaços i enllaços. La pàgina no és gens intuïtiva, i els panells de destacats i enllaços externs desorienten al principi. A més a més, la pàgina no incorpora cap mena d’eina participativa, on els usuaris puguin valorar els recursos o compartir informació. Tot plegat és una pàgina molt formal, de caràcter purament administratiu que té especial valor per als centres educatius, sobretot per les gestions en xarxa, l’agenda i l’oferta formativa. 

La meva valoració, pensant en la utilitat que pot tenir per als seus destinataris, és de 2 sobre 5.