Històricament, l’alfabetització
obria la porta del coneixement, de la cultura retinguda en els llibres i on la
capacitat de desxifrar-los ens permetia defugir de la foscor de la ignorància.
Mata constata aquest vincle innegable i majestuós entre la lectura i l’educació.
L’aprenentatge de la lectura ha estat una de les missions cabdals de l’escola
tot i poder desenvolupar-se en d’altres àmbits. Aquest protagonisme que
interpreta la institució escolar en l’alfabetització dels infants ha estat (i segueix)
immers en una controvèrsia que suscita un debat obert entre dues perspectives
pedagògiques que emfasitzen aspectes diferents. Els procediments i metodologies
a l’hora d’ensenyar a llegir i escriure poden posar l’accent en la consciència
fonèmica (conversió grafema-fonema i viceversa) o en la comprensió lectora.
Per tal de llegir
correctament, de poder adquirir lèxic nou i poder arribar a comprendre el que
estem llegint cal una determinada habilitat en la conversió de la grafia
escrita al fonema corresponent (i al revés), seguint una determinada normativa.
No obstant això, la destresa a l’hora de fer-ho no garanteix una comprensió
correcta, global i alhora profunda del text, del que ens vol dir, del que vol
suscitar en el lector. Quins són els mètodes més adequats per tal de garantir
el màxim d’èxit en l’aprenentatge de la lectura?
En la meva opinió,
cada infant aprèn d’una manera diferent, partint del seu bagatge, de la
configuració de la seva personalitat i les condicions del seu entorn: el
context. L’autor destaca en aquest punt la gran complexitat de la qüestió, ja
que el llenguatge va més enllà de l’àmbit escolar. La família, l’entorn social
està ple de desigualtats que es relacionen amb el rendiment dels alumnes a l’hora
de llegir, del seu interès, de la seva motivació, de la seva predisposició. Aquesta
influència ha de ser pal·liada per l’escola, tal i com opina Mata l’escola es
troba en posició de fer-ho i cal que ho faci, ja que la finalitat d’ensenyar a
llegir esdevé de rellevància; en paraules de l’autor: “no puede ser entendida
como una destreza de caràcter funcional, sino como un instrumento de progreso
individual e integración comunitaria.”
Per tant, cal que des de l’escola s’entengui la
importància de la lectura com a mitjà de progrés per l’individu i que es faci
tot el possible per compensar les grans desigualtats que dificulten la
proliferació de l’hàbit lector i les seves beneficioses conseqüències (interès
per la cultura i el coneixement, esperit crític, capacitat de reflexió, de
despertar l’esperit innovador i creatiu...).
En relació al
comentat anteriorment (i seguint l’exposició de l’autor), aprendre és comprendre
i la comprensió és un element cabdal en la lectura. La relació entre aquests
conceptes és molt estreta i va més enllà de les classes de llengua o de
literatura. Arran de la meva experiència personal he après, he expandit la meva
esfera de coneixement en multitud de matèries i àmbits mitjançant la lectura, i
aquesta mateix fet m’ha permès millorar la meva capacitat de comprendre, d’enfrontar-me
a textos complicats, de forjar idees, pensaments, de trobar controvèrsies, de
proliferar debats interns, de qüestionar valors i costums, d’interpretar
missatges i vivències d’altres persones... de fer volar la imaginació. I tot
això ha estat gràcies a la lectura, la qual propicia la capacitat de
comprendre, d’aprendre.
Com a conclusió
he de dir que estic molt d’acord amb l’autor, especialment quan parla de la
importància de la lectura en totes les disciplines escolars. De fet, sóc un
gran partidari de les programacions interdisciplinars perquè crec que el
coneixement creix de les relacions que s’estableixen entre aquestes
disciplines, i la lectura i comprensió es manifesten en totes. L’escola ha de
vetllar per la superació d’aquestes desigualtats, però no només en l’escenari
de les aules. El gust i el prestigi de la lectura han de ser de tots, i de la
mateixa manera que acudim a les famílies i la comunitat per tal de cooperar en
moltes qüestions, en aquesta també cal fer-ho. L’hàbit de la lectura és un
benefici per a tothom i cal estimular-lo i fomentar-lo.
Finalment, he de
dir que en la nostra formació com a futurs mestres la lectura no pren el paper
que li correspon, ni tampoc als alumnes se’ns ensenya a valorar-la ni a com
fomentar-la. Encara que considero que molta gent comparteix el gust per la
lectura, estic d’acord amb Mata que molts mestres arribaran a les seves aules i
criticaran als alumnes perquè no llegeixen prou i tenen dificultats de
comprensió lectora i d’ortografia. Jo cada dia llegeixo, ja sigui a Internet o mitjançant
llibres, i és un hàbit que lluny de perdre cada vegada estimulo més, així que espero
poder ser un bon exemple.
