El currículum de 2007 introdueix un punt de vista nou, el treball per competències. L’autor de l’article ens fa veure que no corresponen a la superació de les conceptualitzacions anteriors, si pertanyen a noves formes d’entendre l’educació. Anteriorment el currículum s’estructurava per objectius conceptuals, procedimentals i actitudinals. Els continguts i objectius del currículum moltes vegades es justificaven amb l’argument que preparaven per al futur, especialment per etapes acadèmiques posteriors.
No obstant això, l’autor (amb el qual hi estic plenament d’acord) opina que els aprenentatges han de ser funcionals, han de ser útils per el moment que viuen els estudiants, per tal que puguin posar-los en pràctica, que siguin significatius i s’exercitin a la vida quotidiana. Arran d’això, la nova conceptualització per competències vol recollir aquest sentit, aquesta orientació funcional del que s’aprèn a l’escola.
Alhora, argumenta que la relació entre objectius i competències és plenament complementària i compatible, ja que l’ensenyament ha de tenir unes fites a llarg termini que cal assolir, unes bases instrumentals com ara el càlcul o la ortografia, però sense oblidar que l’aprenentatge d’aquests instruments ha de tenir una utilitat, una connexió amb la vida cultural i social on els alumnes hauran de posar en pràctica allò que saben.
Ser competent vol dir tenir capacitat per a competir, per a poder afrontar els reptes que ens planteja la vida, i l’escola ha de permetre als alumnes desenvolupar les seves capacitats, habilitats i actituds perquè els puguin afrontar amb les majors possibilitats d’èxit.
No obstant això, l’autor (amb el qual hi estic plenament d’acord) opina que els aprenentatges han de ser funcionals, han de ser útils per el moment que viuen els estudiants, per tal que puguin posar-los en pràctica, que siguin significatius i s’exercitin a la vida quotidiana. Arran d’això, la nova conceptualització per competències vol recollir aquest sentit, aquesta orientació funcional del que s’aprèn a l’escola.
Alhora, argumenta que la relació entre objectius i competències és plenament complementària i compatible, ja que l’ensenyament ha de tenir unes fites a llarg termini que cal assolir, unes bases instrumentals com ara el càlcul o la ortografia, però sense oblidar que l’aprenentatge d’aquests instruments ha de tenir una utilitat, una connexió amb la vida cultural i social on els alumnes hauran de posar en pràctica allò que saben.
Ser competent vol dir tenir capacitat per a competir, per a poder afrontar els reptes que ens planteja la vida, i l’escola ha de permetre als alumnes desenvolupar les seves capacitats, habilitats i actituds perquè els puguin afrontar amb les majors possibilitats d’èxit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario