Des de la perspectiva de l’aprenentatge funcional, l’autor ens desvetlla la seqüència de quatre passos que segueixen els alumnes en el seu procés d’aprenentatge.
El primer correspon a l’interès personal de l’alumne amb la matèria objecte d’estudi, la motivació que el permetrà abordar les activitats amb ganes i despertarà la seva curiositat.
El segon té a veure amb el rendiment personal de l’alumne, la seva eficiència. Si acceptem la diversitat cal que acceptem que no tots els alumnes disposen de les mateixes capacitats, dels mateixos suports i ajudes. Cal que valorem l’esforç que fa l’alumne en relació a les seves limitacions o al seu ritme d’aprenentatge, i no centrar-nos en els resultats absoluts. És més important de progressi amb constància, encara que sigui amb lentitud, en comptes de pressionar-lo per assolir uns objectius que es troben fora del seu abast.
El tercer fa referència a la consecució dels objectius determinats per a un nivell educatiu concret, els que s’esperen que un alumne hagi adquirit a una edat concreta, el nivell d’aprenentatge. Una qüestió important a considerar és que tenim el deure, com a mestres, de preparar convenientment el procés d’ensenyament-aprenentatge, el camí que recorren els nens i nenes, per tal que arribin a aquesta fase, que assoleixin els objectius referencials esperats per a la seva edat.
Finalment, cal anar més enllà sempre que sigui possible, especialment amb els alumnes que avancen més ràpid que la resta del grup. S’han de potenciar activitats de caràcter creatiu, que estimulin la imaginació, la iniciativa, el talent, cada vegada més complexes, més rellevants i transcendents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario