Per a què ha de servir la pedagogia?

La pedagogia és la ciència que estudia l’educació. La seva base és empírica, experimental, ja que parteix d’experiències reals, de la pràctica docent i dels processos d’ensenyament-aprenentatge (acció didàctica). Té una fonamentació teòrica científica, ja que integra conceptes i estudis provinents de diverses disciplines com la psicologia, la sociologia, la biologia, la història, la política, la filosofia, etc. I es caracteritza per tenir una orientació filosòfica, ja que adopta punts de vista, principis i valors. Degut a la seva definició, de pràctica pedagògica no pot haver-hi només una, n’hi ha d’haver una diversitat, de la mateixa manera que hi ha diversos punts de partida, diversos alumnes, diversos recursos, diverses opinions i criteris.

La pedagogia, més enllà de les teories de l’educació, ha d’aportar intervencions fonamentades per tal d’articular els processos d’ensenyament-aprenentatge, ha de poder estructurar, justificar i donar coherència al sistema educatiu. En paraules de l’autor: “La pedagogia, per acomplir les finalitats de l’educació, ha de proporcionar criteris clars que guiïn l’acció pràctica i normes d’acció resultants de les experièn­cies que s’han mostrat més funcionals, més eficaces i prou eficients.” (Teixidó, 2010, p.220)    

Els docents tenen un paper determinant envers les variables del procés i cal que prenguin un paper actiu envers aquest tema. La didàctica, definida com “l’acció de mostrar el coneixement als alumnes” (Teixidó, 2010, p.220) és la que guiarà les activitats i les metodologies, allò que es fa a les aules, però que cal que estigui fonamentat i definit per una visió pedagògica coherent i estructurada. 

Primer, caldrà definir les finalitats de l’educació i els principis que han de caracteritzar aquesta, de la manera més democràticament possible, per després que la pedagogia permeti guiar la pràctica docent cap l’assoliment d’aquestes finalitats, a través d’una didàctica òptima, sòlida, justificada i contrastada experimentalment.