Es va realitzar durant els dies 21,22 i 23 de març, a la Fira de Barcelona.
Empreses de tecnologia, de material escolar, del sector editorial, van compartir
espai amb mestres, professionals del sector educatiu i fundacions educatives,
en el que pretenia ser un espai de trobada, de compartició, de mostra i debat
entorn eines, recursos i materials didàctics innovadors.
Degut a que tenia classe i treballo per les tardes, vaig poder assistir-hi
només el divendres 23 al matí. Prèviament, vaig expedir la meva acreditació i
vaig revisar el programa de les conferències i les activitats a l’aula TAC
(tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) per tal d’organitzar una
mica la meva visita. Les meves expectatives eren elevades, ja que mai havia
assistit a una exposició d’aquesta magnitud. Malauradament, en arribar i veure
que era un espai relativament reduït, amb pocs expositors i menys assistència
de la que m’esperava, vaig sentir-me una mica decebut.
Ràpidament vaig trobar-me amb altres companys i companyes de classe que em
van informar de les seves impressions en relació al que havien pogut veure a la
exposició. Finalment vaig decidir fer una volta per veure els expositors, de
què anaven, a quina empresa o entitat pertanyien, què oferien i per a qui anava
destinat el seu producte.
Entre els diversos expositors podíem trobar per exemple:
- Llibreria especialitzada sobre educació (Rosa Sensat)
- Informació sobre educació en el lleure (Fundació Pere Tarrés)
- Material escolar (Staedtler, Edding, Stabilo...)
- Programes d’idiomes.
- Projectes d’instituts i escoles de formació professional.
- Fabricants i distribuïdors de tecnologia, com ara projectors, pissarres digitals, xarxes wi-fi, etc. (EPSON, Panasonic...)
- Empreses de software educatiu.
- Grimaldi Lines (em va cridar l’atenció saber que feien aquí, resulta que promocionaven una mena de creuer educatiu...)
- Altres...
A banda dels expositors, hi havia una mena de mostra artística sobre la tasca
docent (promocionada pel Departament d’Ensenyament), tallers de manualitats com
ara tenyir una samarreta petita (per fer bonic) o fer figures amb plastilina
que s’asseca al forn. Potser la part més interessant era la de l’aula TAC, on
es feien diverses presentacions de projectes, activitats, jocs educatius,
experiències... de manera simultània fent servir pissarres digitals (3 espais
habilitats). La veritat es que no hi vaig poder assistir a una sessió sencera,
perquè quan vaig arribar ja havien començat i després vaig entretenir-me en alguns
expositors massa estona, arribant quan ja estaven començades. En alguna hi
havia molt poca gent, en d’altres hi havia infants que presentaven coses que
havien fet (LEGO). Algunes tractaven sobre projectes d’instituts, d’altres
sobre eines tecnològiques per a la inclusió. Personalment, vaig esperar-me per
a veure la de “TIC’s i creativitat” perquè em semblava interessant, malgrat que
vaig acabar fent algun taller i provant activitats didàctiques en pissarres
digitals.
Sens dubte, la gran protagonista de l’esdeveniment va ser la pissarra
digital. Hi havia moltes empreses d’aquest tipus de tecnologia, d’accessoris de
tota mena (com per exemple comandaments a distància per a fer enquestes o amplificadors
d’imatge per al laboratori) i de
software que promocionaven activitats i recursos didàctics. Considerant que les
TDIC ens permeten anar més enllà semblava molt adient, però vaig trobar-ho tot
massa fet, activitats molt dirigides i tancades, com els llibres de text però
pensats per a pissarres digitals. Tot i que em sembla un recurs molt útil, la
sensació “estem aquí per vendre el producte a les escoles” em va resultar una
mica desagradable, especialment perquè als alumnes com jo, que no ens veien
cara de mestres, no ens explicaven pràcticament res. Però bé, suposo que era la
seva feina.
Dues coses ben contràries que em van cridar l’atenció als expositors de
Promethean i d’Stabilo. En primer lloc, la ActivTable, una taula completament
tàctil on es poden fer activitats i jocs en grup manipulant les imatges sobre
la seva superfície. La veritat es que imaginar un aula ordinària amb això en
comptes de taules de fusta és difícil, però quan ho fas servir durant una
estona te n’adones de les seves possibilitats didàctiques. Les pissarres estan
molt bé però a banda de mostrar informació, fer-la servir de manera interactiva
només ho pot fer el mestre o un alumne mentre la resta de la classe observa. En
canvi, aquest producte és molt interessant des del punt de vista didàctic, fins
i tot fascinant per als amants de la tecnologia com jo (hi havia una activitat
d’ordenar els planetes del sistema solar, amb una qualitat d’imatge molt bona i
animació!). Tot el meu entusiasme inicial, vaig adonar-me que la taula tàctil
també requeria de programes específics, tancats, que no devien ser gens
econòmics, de la mateixa manera que la taula en si.
En segon lloc, a Stabilo hi havia una taula amb retoladors, llapis, fulls i
una senyora molt amable que ens va explicar les novetats en material escolar
considerant les dificultats que presenten els infants. D’una banda ens va
mostrar dacs aquarel·lables retràctils (com els pintallavis), retoladors que si
pressiones massa la punta es retrau, impedint que es facin malbé i alhora
acostumant a l’infant a no fer una pressió excessiva i diversos llapis per
esquerrans i dretans amb formes completament ergonòmiques. La veritat, es que l’últim
que esperava de l’Expodidàctica era veure la innovació en una cosa tan bàsica
com són els estris d’escriptura. Va resultar ser un punt de contrast fascinant
entre tanta tecnologia, especialment perquè els que havien dissenyat aquells
materials havien pensat realment en com compensar les dificultats dels infants
(potser massa) en l’ús d’estris tan importants per a desenvolupar l’escriptura,
el dibuix, i essencialment la creativitat.
Punts forts
- Aules TAC, bona manera de compartir experiències.
- Alguns materials/eines innovadores.
- Possibilitat d’interacció, de provar tecnologia i de fer tallers.
- L’espai era l’adequat per al volum de la exposició.
Punts febles
- Dates i horaris (considerant que està destinada a mestres hauria de ser el cap de setmana)
- Exposició molt reduïda, pocs expositors.
- Massa presència d’interès comercial i poca d’interès pedagògic, educatiu.
- Poca afluència de gent.
- Pocs recursos destinats a l’educació primària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario