L’avaluació té un component de comprovació, però un altre d’atribució...

En línies generals podem afirmar que l’avaluació té com a objectiu evidenciar el grau d’assoliment dels alumnes pel que fa als objectius educatius programats. Parlem de comprovar que s’ha après el que s’esperava, o almenys conèixer fins a quin punt s’ha après. L’avaluació esdevé un instrument de mesura de l’aprenentatge.

D’altra banda,  i una vegada obtinguts els resultats de l’avaluació cal interpretar-los. Generalment, s’atribueix l’èxit o el fracàs estrictament a l’alumne, a les seves capacitats i al seu esforç, la seva implicació. No obstant això, cal considerar que també existeix un factor d’atribució al docent, com a responsable del processos d’ensenyament-aprenentatge. Si en una escola de dues línies un grup sempre obté bons resultats i l’altre sempre dolents, tot i anar canviant cada curs de grup: No és legítim qüestionar el paper del docent en tot plegat? Podem atribuir els resultats de l’avaluació al mestre de la mateixa manera que ho fem amb els alumnes?

Personalment, coincideixo amb Santos quan afirma que “Si este segundo componente (atribución) se analiza con rigor, sin duda se encontrarán los caminos para una mejora de la tarea.” En aquest sentit, l’avaluació ha de servir per tal de conèixer els punts febles del procés d’ensenyament dels mestres, per tal d’evidenciar on han sorgit les dificultats, quins conceptes no s’han entès, quines activitats no han estat les adequades... Ha de servir, també, per tal de millorar la pràctica docent.